Archivo por meses: septiembre 2015

Dación en pago acogida al Código de Buenas Prácticas en UCI

Fecha. 22/9/2015 Mª Angeles a firmado una dacion con condonación total de la deuda con Uci lo que le quedaba por pagar en los dos préstamos vinculado a la vivienda uno de 78.000€ y otro de 28.000€ que hacen un … Seguir leyendo

Titulo: Dación en pago acogida al Código de Buenas Prácticas en UCI
Lee la noticia en la fuente original

Hemos parado la subasta de la vivienda de una familia de Aguilar de la Frontera

Hoy, 25 de septiembre, hemos parado la subasta prevista para la semana que viene de la vivienda de M. V. P., de Aguilar de la Frontera. Esta mañana uno de los compañeros de la Comisión de Negociaciones, Antonio Fullana, ha …

Titulo: Hemos parado la subasta de la vivienda de una familia de Aguilar de la Frontera
Lee la noticia en la fuente original

Gran logro de Pah Sevilla para Alfonso y Sandra en Banco Popular

Sandra y Alfonso tenian una deuda de 124330€, de la cual se han librado. La tasacion dl piso ha sido de 59853€ y todos los gastos habidos y por haber han corrido a cargo del banco popular :):)👏🏻👏🏻👏🏻(condonacion 64477€)

Titulo: Gran logro de Pah Sevilla para Alfonso y Sandra en Banco Popular
Lee la noticia en la fuente original

Crecimiento de las ocupaciones en precario. Consecuencia de los desahucios y ausencia de alternativa habitacional.

Desde el estallido de la burbuja inmobiliaria, el número de desahucios no ha dejado de crecer. Una ley hipotecaria anacrónica e injusta, sumada a un inexistente parque de vivienda pública ha dejado durante estos años a cientos de miles de familias en la más absoluta indefensión, con una deuda de por vida y en la calle.

Desde 2007 se han iniciado más de 600.000 procesos de ejecución hipotecaria en España, procesos que en la inmensa mayoría de los casos han terminado con la pérdida de la vivienda, y en ocasiones a pesar de ello acarreando igualmente una deuda de por vida. Perder la vivienda hipotecada ha sido un drama para miles de familias, pero una ley de arrendamientos totalmente injusta nos ha llevado a otro paisaje desolador, en estos 7 años se han ejecutado más de 400.000 desahucios por no poder pagar el alquiler.

Desde la PAH, la ciudadanía organizada, luchamos por nuestros derechos, los Derechos Humanos, y hemos parado en estos años miles de estos desahucios, pero evidentemente cuando los diferentes gobiernos lejos de solucionar el problema lo han extendido aún más (rescatando bancos en lugar de personas, con medidas que no son más que parches estéticos y una ley de alquiler que nos deja indefensas) hemos tenido que buscar soluciones desesperadas.

Nosotras, de manera organizada con la Obra Social de la PAH, recuperando viviendas de manos de los bancos que ya han sido rescatados con dinero público, hemos realojado más de 2500 personas. Pero son muchas más las personas que en soledad optan por la ocupación en precario como única forma de evitar el quedarse literalmente en la calle, familias enteras que se enfrentan a una situación de desamparo por parte de la justicia y las admnistraciones por no poder pagar pagar un techo donde vivir.

La vivienda no puede, ni debe ser un producto más de mercado en manos de empresas o bancos que usan un derecho básico como el de nuestro lugar donde vivir para hacer negocio. El precio de los alquileres en España sigue estando por encima de las posibilidades de miles de familias y más si tenemos en cuenta distintas causas para no poder acceder a él, como las personas sin papeles, los parados (un 22% de la población), los 700.000 hogares que según el INE no cuentan con ingresos o las cientos de miles de familias que arrastran deudas impagables como las hipotecarias. Para todas ellas el acceso al mercado de alquiler es imposible.

La Plataforma de Afectados por la Hipoteca llevamos 6 años exigiendo a la adminsitración, un aumento del parque publico de vivienda, pues estando éste en manos de bancos y grandes propietarios, la administración pública no tiene herramientas para garantizar el derecho a la vivienda de sus ciudadanas.

Son muchas las causas que dejan a miles de familias sin poder acceder a una vivienda de alquiler, ya que su precio no es adecuado a las necesidades de la ciudadanía y la vivienda no se valora por su función social, si no como otro producto más de un mercado que pasa por encima de la vida de miles de familias del Estado del NO derecho.

España es, en definitiva, un cementerio de la especulación, con un total de 3.5 millones de viviendas vacías, miles de millones de dinero público rescatando bancos y sin soluciones reales para las personas que cada día se enfrentan al reto de conseguir un techo bajo el que vivir.

Como cada septiembre la Fiscalía ha hecho públicas las cifras sobre las diligencias abiertas en este último año. En el lenguaje usado por la (in)Justicia del Estado Español, a la recuperación de viviendas le llaman ” Delito de Usurpación”.

El pasado 2014, el Poder Judicial abrió un total de 19.336 diligencias por usurpación (que no deja de ser una cifra aproximada), un 188,73% más que en 2010, un porcentaje que no deja de crecer, y que refleja en la mayoría de los casos a personas que se encuentran sin alternativa habitacional, sin poder acceder al mercado de vivienda de alquiler y sin respuesta alguna por parte de la admnistración pública, familias que no han tenido otra opción que recuperar sus derechos, es decir, recuperar viviendas vacías para seguir teniendo un techo y a las que en lugar de ayudar, se condena a pasar por un proceso penal y muchas veces un nuevo desahucio y la exclusión total por parte de muchas administraciones.

Parece que no es suficiente con dejar miles de familias sin ningún tipo de acceso a la vivienda, no es suficiente con darles la espalda. El gobierno las penaliza de nuevo con leyes que responden a los intereses de los bancos y a los grandes propietarios.

La ciudadanía organizada, de todas formas, seguiremos dando respuestas reales, desobedeciendo junto a nuestras vecinas, porque la vivienda es un derecho que entre todas tenemos que conquistar.

DatosUsuracionEspaña

Titulo: Crecimiento de las ocupaciones en precario. Consecuencia de los desahucios y ausencia de alternativa habitacional.
Lee la noticia en la fuente original

ACHRAF Y MARIAM FIRMAN SU DACIÓN CON CONDONACIÓN TOTAL Y ALQUILER CON CAIXABANK

ACHRAF Y MARIAM SE ACERCARON A PAH SEVILLA HACE CASI UN AÑO, BUSCANDO SOLUCIÓN A SU PROBLEMA HIPOTECARIO. DESPUÉS DE BUSCAR DIFERENTES FORMAS DE SOLUCIONARLO,POR FÍN CONSIGUEN SU ESPERADA DACIÓN. FIRMAN SU DACIÓN EN PAGO CON CONDONACIÓN TOTAL DEUDA. LA … Seguir leyendo

Titulo: ACHRAF Y MARIAM FIRMAN SU DACIÓN CON CONDONACIÓN TOTAL Y ALQUILER CON CAIXABANK
Lee la noticia en la fuente original

PAH Mallorca: 4 Anys de lluita

El dijous 24 de setembre i divendres 25 de setembre la PAH Mallorca celebra el seu IV aniversari amb dos actes: 24/09/2015 20 h Teatre Xesc Fortesa estrena del documental SOS3 sobre la crisi habitacional a Mallorca i el 25/09/2015 a les 19 h Xerrada “Venem la nostra llar i no tenim casa” per Ivan Murray a Can Alcover.

  

El divendres vinent 25 de setembre es compliran 4 anys de la primera acció que la PAH Mallorca va organitzar al carrer, convocant la “Concentració per un habitatge digne”, que es convocava arreu de tot l’estat espanyol per altres PAHs, assemblees d’habitatge del 15M i altres grups StopDesnonaments.

Des de les hores ençà han estat 4 anys de lluita i feina i hem viscut en primera persona les conseqüències de la crisi habitacional, de les 350.000 execucions hipotecàries entre 2007 i 2011 a les més de 650.000 entre 2007 i 2015, l’increment dels desnonaments proporcional, i tal com les persones han anat perdent els seus habitatges en règim de propietat, han anat augmentant en els darrers anys els desnonaments per lloguer, perpetuant la crisi habitacional que es començà amb l’esclat de la bombolla immobiliària, i amb ella la vulneració del dret fonamental a un habitatge digne.

Veiem doncs, que la crisi habitacional no és tan sols conseqüència de la crisi econòmica sinó que ho és d’un model de política d’habitatge que ha mercantilitzat el dret fonamental a un habitatge digne, amb l’única finalitat d’omplir les butxaques dels polítics i banquers.

En aquest temps hem passat de ser un col·lectiu que para desnonaments i pressiona al lobby financer mitjançant la desobediència civil pacífica i la legitimitat de reivindicacions justes, a ser un referent en matèria d’habitatge per organitzacions nacionals i internacionals i per institucions de caràcter local i estatal.
Hem dut la veu de la ciutadania al congrés mitjançant la Iniciativa Legislativa Popular de la dació en Pagament, el lloguer social i la moratòria de desnonaments, i amb aquesta hem posat en evidència el fet que el govern no serveix a la ciutadania que governa sinó a interessos dels poders econòmics, ja que la resposta a la ILP fou la “Llei de la Vergonya” redactada per la mateixa banca i recorreguda per la PAH al Tribunal Constitucional per vulnerar principis de la carta magna en almenys 6 preceptes.

Hem convertit el carrer, els jutjats, els habitatges i inclús les oficines i les seus dels poders financers en el camp de batalla d’una guerra per tal de garantir els Drets Humans, batalles que s’han anat guanyant, als tribunals de primera instància, als ajuntaments, als parlaments autonòmics, als Tribunals Europeu de Justícia i al de Drets Humans d’Estrasburg, que evidencien la vulneració dels Drets Humans fonamentals, les Directives de la Unió Europea i la mateixa Constitució Espanyola.

Avui en dia la PAH és considerada un referent no sols com a moviment social sinó com a defensor de les persones i reconeguda per les mateixes entitats financeres, aconseguint com a ciutadania organitzada el que altres organitzacions amb molts més diners no han estat capaces d’aconseguir.
Les darreres eleccions locals i autonòmiques han posat de manifest un nou triomf: El fet que els partits polítics, tant els tradicionals com els nouvinguts, duguin com a línies programàtiques fonamentals les mesures contra els desnonaments, fruit de la tasca que la PAH ha dut a terme els darrers 4 anys i iniciatives com les oficines antidesnonaments, la penalització de les cases buides i els parcs de lloguer social en són conseqüències directes d’aquesta tasca i d’aquesta lluita.

Per tot plegat aquesta setmana estem de celebració, i ho fem amb l’estrena del documental SOS3 el dijous 24 de setembre a les 20 h al Teatre Xesc Fortesa on participa la PAH Mallorca i que mostra la problemàtica de la crisi habitacional a la nostra illa, i el divendres 25 de setembre amb la xerrada

sobre l’habitatge “Venem la nostra llar i no tenim casa” per Ivan Murray a Can Alcover a les 19 h i per acabar seguidament la festa amb un pamboli pels assistents.

IMG_2386

Titulo: PAH Mallorca: 4 Anys de lluita
Lee la noticia en la fuente original

PAH Mallorca: 4 Anys de lluita

El dijous 24 de setembre i divendres 25 de setembre la PAH Mallorca celebra el seu IV aniversari amb dos actes: 24/09/2015 20 h Teatre Xesc Fortesa estrena del documental SOS3 sobre la crisi habitacional a Mallorca i el 25/09/2015 a les 19 h Xerrada “Venem la nostra llar i no tenim casa” per Ivan Murray a Can Alcover.

  

El divendres vinent 25 de setembre es compliran 4 anys de la primera acció que la PAH Mallorca va organitzar al carrer, convocant la “Concentració per un habitatge digne”, que es convocava arreu de tot l’estat espanyol per altres PAHs, assemblees d’habitatge del 15M i altres grups StopDesnonaments.

Des de les hores ençà han estat 4 anys de lluita i feina i hem viscut en primera persona les conseqüències de la crisi habitacional, de les 350.000 execucions hipotecàries entre 2007 i 2011 a les més de 650.000 entre 2007 i 2015, l’increment dels desnonaments proporcional, i tal com les persones han anat perdent els seus habitatges en règim de propietat, han anat augmentant en els darrers anys els desnonaments per lloguer, perpetuant la crisi habitacional que es començà amb l’esclat de la bombolla immobiliària, i amb ella la vulneració del dret fonamental a un habitatge digne.

Veiem doncs, que la crisi habitacional no és tan sols conseqüència de la crisi econòmica sinó que ho és d’un model de política d’habitatge que ha mercantilitzat el dret fonamental a un habitatge digne, amb l’única finalitat d’omplir les butxaques dels polítics i banquers.

En aquest temps hem passat de ser un col·lectiu que para desnonaments i pressiona al lobby financer mitjançant la desobediència civil pacífica i la legitimitat de reivindicacions justes, a ser un referent en matèria d’habitatge per organitzacions nacionals i internacionals i per institucions de caràcter local i estatal.
Hem dut la veu de la ciutadania al congrés mitjançant la Iniciativa Legislativa Popular de la dació en Pagament, el lloguer social i la moratòria de desnonaments, i amb aquesta hem posat en evidència el fet que el govern no serveix a la ciutadania que governa sinó a interessos dels poders econòmics, ja que la resposta a la ILP fou la “Llei de la Vergonya” redactada per la mateixa banca i recorreguda per la PAH al Tribunal Constitucional per vulnerar principis de la carta magna en almenys 6 preceptes.

Hem convertit el carrer, els jutjats, els habitatges i inclús les oficines i les seus dels poders financers en el camp de batalla d’una guerra per tal de garantir els Drets Humans, batalles que s’han anat guanyant, als tribunals de primera instància, als ajuntaments, als parlaments autonòmics, als Tribunals Europeu de Justícia i al de Drets Humans d’Estrasburg, que evidencien la vulneració dels Drets Humans fonamentals, les Directives de la Unió Europea i la mateixa Constitució Espanyola.

Avui en dia la PAH és considerada un referent no sols com a moviment social sinó com a defensor de les persones i reconeguda per les mateixes entitats financeres, aconseguint com a ciutadania organitzada el que altres organitzacions amb molts més diners no han estat capaces d’aconseguir.
Les darreres eleccions locals i autonòmiques han posat de manifest un nou triomf: El fet que els partits polítics, tant els tradicionals com els nouvinguts, duguin com a línies programàtiques fonamentals les mesures contra els desnonaments, fruit de la tasca que la PAH ha dut a terme els darrers 4 anys i iniciatives com les oficines antidesnonaments, la penalització de les cases buides i els parcs de lloguer social en són conseqüències directes d’aquesta tasca i d’aquesta lluita.

Per tot plegat aquesta setmana estem de celebració, i ho fem amb l’estrena del documental SOS3 el dijous 24 de setembre a les 20 h al Teatre Xesc Fortesa on participa la PAH Mallorca i que mostra la problemàtica de la crisi habitacional a la nostra illa, i el divendres 25 de setembre amb la xerrada

sobre l’habitatge “Venem la nostra llar i no tenim casa” per Ivan Murray a Can Alcover a les 19 h i per acabar seguidament la festa amb un pamboli pels assistents.

IMG_2386

Titulo: PAH Mallorca: 4 Anys de lluita
Lee la noticia en la fuente original